13 8 / 2012
L’home cranc
Caminava a recules. Feia estona que me’l mirava entre encuriosit i enriolat. L’home aconseguia avançar amb una gran destresa, sense topar mai. A la fi, no m’hi vaig poder resistir i m’hi vaig acostar, i li vaig demanar què el movia a tenir aquell…
shared via WordPress.com
